Què és: el Fundamento de Esperanto

Fonament de l’Esperanto

Font del text: Viquipèdia

El Fundamento de Esperanto és un llibre escrit per L. L. Zamenhof, publicat l’any 1905. El 9 d’agost del 1905 es va declarar com la descripció oficial de l’idioma en el quart article de la Declaració de Boulogne en el primer Congrés Mundial a Boulogne-sur-Mer, a la República Francesa. És considerat el reglament essencial i obligatori de l’esperanto i és per tant intocable.

El Fundamento consta de quatre parts: un pròleg (Antaŭparolo), una gramàtica (Gramatiko), una col·lecció d’exercicis (Ekzercaro) i un “Diccionari Universal” (Universala Vortaro). Amb l’excepció del pròleg, tot el que hi ha en el Fonament ve de treballs anteriors de Zamenhof.

A més del Fundamento hi ha els “Suplements Oficials” (Oficialaj Aldonoj) Ara per ara, hi ha vuit Suplements Oficials. El Pròleg del Fundamento declara:

Nur iam poste, kiam la granda parto de la novaj vortoj estos jam tute matura, ia aŭtoritata institucio enkondukos ilin en la vortaron oficialan, kiel ‘Aldonon al la Fundamento

Traducció:

A partir d’ara, quan la majoria de les noves paraules s’hagin establert en l’ús, alguna institució amb autoritat les inclourà en el diccionari oficial en forma de “Suplement oficial del Fonament”

La gramàtica i la secció dels diccionaris del Fonament estan en cinc idiomes nacionals: francès, anglès, alemany, rus i polonès.

Història de l’esperanto a Manresa

Manresa
Stacidomo de Manresa

Capítol de la Guia de Manresa editada en motiu del XVIII Congrés Català d’Esperanto celebrat en aquesta ciutat del 31 de maig al 2 de juny de 1936.

Catalunya fou dels primers països del món on trobà acollida l’Esperanto, i Manresa continua essent, per ara, l’única ciutat catalana -i potser del món- que haurà repetit la celebració d’un congrés esperantista” (Josep Albagés, president de Bela Espero, maig del 1936)

Font: Joves Republicans

Benvinguts al Museu d’Esperanto de Subirats!

Entrada del museu
Carrer Doctor Zamenhof, 12 Sant Pau d'Ordal

En aquest bloc trobareu informació al voltant d’aquesta institució que recentment ha obert les seves portes al públic per donar a conèixer a tothom la història de l’esperanto i del moviment social i cultural generat al seu voltant. En el nostre espai anirem publicant totes aquelles activitats i esdeveniments que tinguin lloc en el museu o aquelles exteriors en les que el museu hi tingui alguna vinculació.

Així mateix publicarem tota informació referent a la dinàmica habitual del museu, també horaris, ubicació, mapes i altres elements que us puguin servir per aproximar-vos i tenir contacte amb nosaltres. Esperem que el bloc sigui també un pont de diàleg a través del qual pogueu expressar les vostres opinions, crítiques i suggeriments.

_____________________________________________________________________

Gràcies a l’hemeroteca de La vanguardia hem obtingut un interessant retall de premsa que fa referència a la difusió de l’esperanto en cercles catòlics, amb data de 26 d’abril de 1958:

Natural de Armentera es el ilustre ampurdanés licenciado José Cásanovas
Genover, presbítero, profesor depano del Seminario Concillar de Gerona, \que
recientemente ha publicado un opúsculo acerca de la lengua internacional
llamada Esperanto, cuyo autor Lázaro Lpdovico Zamenhof, nacido en Varsovia
en 1858, médico distinguido que fuéy filólogo competentísimo, mediante el
esperanto creyó haber hallado el invento de poder satisfacer la sentida nece-.,
sidad de un medio fácil de comunicación universal y de fomento de fraternidad
entre los humanos. En el mentado opúsculo el reverendo José Cásanovas afirma
que el esperanto no ha de ser objeto de temor ni para las lenguas nacionales,
jtii para la lengua latina dentro de la Iglesia católica, porque el carácter
esencial del esperanto es el de ser una lengua auxiliar; todas las lenguas que
se hablan en todo el mundo no han de ver en el esperanto más que un servidor
fidelísimo y auxiliar eficaz. lia pacificación,- de los espíritus, concluye el
reverendo Cásanovas, es un alto ideal de la lengua internacional conocida con
el nombre de esperanto. — Pedro JUANDÜ, párroco arcipreste de Perelada

…………………………………………………………………………………………………………………………

Biografia d’en Zamenhof

http://lateiera.files.wordpress.com/2010/05/zamenhof.jpg
Zamenhof, autor de l'esperanto

Ludwik Lejzer Zamenhof (15 de desembre, 1859 – 14 d’abril, de 1917) era un oftalmòleg jueu, filòleg i l’iniciador de l’esperanto, la llengua construïda més abastament parlada fins avui. La seva llengua nativa era la russa, però també parlava polonès i alemany fluidament. Més tard va aprendre francès, llatí, grec, hebreu i anglès, i també s’interessà pel jiddisch, l’italià, l’espanyol i el lituà.

Zamenhof nasqué a la ciutat de Bialystok, Polònia. A l’època, Polònia era una part de l’Imperi Rus, i la població de la ciutat estava constituïda essencialment per quatre grups ètnics: russos, polonesos, alemanys, i un grup gran de jueus de parla jiddisch. Zamenhof s’entristia i es frustrava per causa de les moltes baralles entre aquests grups. Suposava que la raó principal per a l’odi i el prejudici estava en el malentès mutu, provocat per la manca d’una llengua comuna que jugaria el paper d’una eina de comunicació neutra entre gent de continguts ètnics i lingüístics diferents.

Com a estudiant a l’escola d’ensenyament secundari a Varsòvia, Zamenhof feia intents per crear alguna mena de llengua internacional amb una gramàtica que era molt rica, però també molt complexa. Quan estudià anglès (junt amb alemany, francès, llatí i grec), decidí que la llengua internacional havia de tenir una gramàtica relativament simple amb un ús ampli de sufixos per fer formes noves de paraules.

El 1878, el seu projecte, Lingwe uniwersala, estava gairebé acabat. Tanmateix, Zamenhof era massa jove llavors per publicar el seu treball. Tot seguit, després de la graduació a l’escola començà a estudiar medicina, primer a Moscou, i més tard a Varsòvia. El 1885, Zamenhof es graduà a la universitat i començà la seva pràctica com a oftalmòleg. Mentre tenia cura dels ulls de la gent continuava treballant en el seu projecte de la llengua internacional.

Durant dos anys intentà recollir fons, per publicar un fullet que descrivia la llengua, fins que rebé ajuda financera del seu futur sogre. El 1887 es publicava el llibre titulat Doktoro Esperanto. Internacia Lingvo. Antaŭparolo kaj plena lernolibro (“Dr. Esperançat. Llengua Internacional. Prefaci i Llibre de Text Complet”). Per a Zamenhof aquesta llengua no era merament una eina de comunicació, sinó un mitjà d’estendre les seves idees sobre la coexistència pacífica de poblacions i cultures diferents.

Morí a Varsòvia el 14 d’abril de 1917.

Font de la imatge: http://lateiera.files.wordpress.com/2010/05/zamenhof.jpg