Esperanto a les ones

Des del mes de setembre d’enguany, el Museu està duent a terme una col.laboració mensual amb el magazín radiofònic Penedès Gamma Extra, de Ràdio Vilafranca. Es tracta d’un programa d’actualitat penedesenca que presenta algunes seccions fixes, entre les quals, la seva conductora –Carla Sanmartín– ha trobat a bé situar la del Museu.

Un dijous al mes, i poc abans de les onze, gaudim de vint minuts en els que poder parlar de l’esperanto i, fins i tot, en esperanto. Val a dir que el fil conductor sempre és el llegat patrimonial present al Museu d’Esperanto de Subirats, si bé hem considerat enriquidor comptar amb col.laboradors que puguin transmetre de manera directa i natural la seva vivència de la llengua.

Des del Museu us convidem a seguir les emissions, que anirem anunciant degudament a Facebook, o bé a escoltar-nos en els podcasts que anirem penjant de les diverses intervencions.  També esperem fer més divers i atractiu el nostre espai amb tots aquells suggeriments que ens volgueu fer arribar posant-vos en contacte amb nosaltres a través del correu: info@museuesperanto.org.

 

 

Portes obertes al Museu en motiu de les JEP 2012

Les Jornades Europees de Patrimoni 2012 suposaran enguany 3 dies (28-30 de setembre) d’activitats vinculades amb la cultura i el patrimoni a més de 200 municipis de tota Catalunya. Amb el lema “Europa, un patrimoni comú”, el descobriment i coneixement dels valors patrimonials dels diferents indrets seran l’eix central de les Jornades. Com sabeu, també Subirats participa en aquesta celebració des de fa uns anys. Si voleu consultar quina serà la proposta d’enguany, cliqueu aquí.

Des del Museu d’Esperanto de Subirats (MES) també participarem en les Jornades oferint l’entrada gratuïta al Museu a tots aquells que ens visitin durant el cap de setmana. Com és habitual, l’horari d’obertura és a les 13h i els assistents podran gaudir de la visita guiada a l’equipament. Si sou pel Penedès no deixeu d’acostar-vos a Subirats!

Subirats, punt de referència pels estudiants que elaboren treballs de recerca centrats en l’esperanto

Durant el passat curs escolar 2011-2012, més d’una dotzena d’estudiants provinents de diferents punts i centres escolars de Catalunya, han visitat el Museu d’Esperanto de Subirats (MES) per documentar el seu treball de recerca de Batxillerat. Amb l’esperanto o la diversitat lingüística com a temes centrals, els alumnes han rebut assessorament i guia per part de l’equip del Museu. D’aquesta manera, s’han pogut endinsar en aspectes tècnics de la llengua en sí o en la seva evolució històrica a Catalunya, entre d’altres característiques.

Els estudiants troben al Museu d’Esperanto de Subirats (MES) la col.lecció de material esperantista més importat de l’estat, fet que els permet copsar tant l’estructura d’aquesta llengua -ideada pel polonès LL. Zamenhof l’any 1887-, com les característiques amb les què perviu actualment. A molts d’ells els ha sorprès descobrir que es tracta d’una llengua que actualment encara és parlada per més d’un milió de persones arreu del món.

 Gràcies als contactes facilitats pel mateix Museu, alguns dels alumnes han pogut conèixer personalment esperantistes catalans en actiu, han pogut escoltar directament la llengua i, fins i tot, s’han atrevit a començar la presentació oral del seu treball de recerca -requerida junt amb una presentació per escrit- emprant alguns mots en esperanto.

Durant el proper curs, el Museu d’Esperanto continuarà aquesta tasca d’assessorament així com els guiatges específicament orientats a grups escolars.

Un grup d’esperantistes sud-coreanes visiten el Museu d’Esperanto de Subirats (MES)

El passat diumenge 22 de juliol, un grup d’esperantistes provinents de Corea del Sud van visitar el Museu d’Esperanto de Subirats (MES). Les esperantistes, que exerceixen de mestres en el sistema alternatiu d’ensenyament coreà, van passejar per les sales del Museu, seguint indicacions en la llengua internacional. La seva visita va estar motivada pel creixent interés que l’esperanto està assolint en algunes zones del continent asiàtic.  Enguany, l’esperanto celebra el 125è aniversari del seu naixement, fet que demostra la consolidació de la proposta lingüística d’aquesta llengua, creada per LL. Zamenhof l’any 1887.

Un cop feta la visita, les esperantistes van rebre un obsequi personalitzat del Museu i van poder seguir gaudint del paisatge i de les propostes enoturístiques que ofereix l’entorn de Subirats. Prèviament, havien dedicat uns dies a conèixer la cultura catalana i espais significatius de la ciutat de Barcelona, guiades per esperantistes locals. El grup també ha estat acompanyat per una professora d’esperanto francesa, l’actual propietari del Museu i una representant del Patronat de Turisme de Subirats.

L’exemple d’aquest grup arribat des del Sud d’Àsia confirma que el Museu d’Esperanto de Subirats segueix consolidant-se com un punt d’atracció pels amants del turisme cultural que arriben al Penedès.

L’Amades esperantista

Fons Amades (DGCPT)

De la mà de l’Antoni Serés, tècnic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, ens arriba un text referent als continguts vinculats amb la trajectòria esperantista de Joan Amades presents en els seu Fons i dipositats en el Centre. L’autor ens fa cinc cèntims de la diversitat del Fons Amades i, en especial, dels elements esperantistes que Amades va recollir, sobretot en la seva etapa més intensa com a esperantista.

Aquest mateix text el podeu consultar en format àudio en el següent enllaç.

“L’Esperantisme i Joan Amades

Auroro. 1904. Tucuman, Argentina; La Meksika Lumturo. 1905. D.F. Mèxic; La Gazeto. 1906. Ponce, Puerto Rico… Són enumerats així, de forma alfabètica i  la cronologia dels anys, els primers noms de la llista de revistes internacionals d’esperanto que hi ha al Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional.

Integrada per 83 exemplars en suport de paper, és una curiosa col·lecció composta bàsicament de números 1, editats arreu del món entre els anys 1904 i 1923, que el folklorista, compromès amb l’idioma creat pel metge oftalmòleg polonès Lluís Llàtzer Zamenhof, recopilà.

Els inicis de Joan Amades amb l’esperanto coincideixen amb els anys de joventut i formació acadèmica a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona on, entre moltes altres coses, s’interessà per l’estudi i els idearis de fraternitat i universalisme que el moviment esperantista pregonava.

Una de les accions que cal destacar de Joan Amades en la divulgació universal d’aquesta llengua fou que de forma entusiasta participà l’any 1909 en l’organització del Congrés Internacional Esperantista que se celebrà a la capital catalana i que comptà precisament amb l’assistència de l’il·lustre doctor Zamenhof.  Al respecte, l’antropòleg Lluís Calvo  explica en la biografia del llibre El món de Joan Amades, editat el 1990 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que el prestigiós lingüista, anys després del congrés, envià al folklorista una carta personal, que sempre va significar per aquest un motiu d’orgull.

Altres exemples a ressenyar de la implicació d’Amades amb l’esperanto els podem trobar en la participació a convocatòries literàries en Jocs Florals, l’elaboració d’articles i l’edició de publicacions on divulgava les excel·lències de la llengua com a vehicle cultural de comunicació i agermanament dels pobles que segur propiciaren que, de retruc,  fos escollit president de la Federació Catalana de Societats Esperantistes Catalanes.

I és que, amb 23 anys, ja dirigí la revista Grafologia Revuo el 1913on consta en els crèdits com a director, alhora que com adreça postal hi figura el domicili familiar al Carrer Peu de la Creu, núm. 10.  Aquesta però no fou l’única revista esperantista en la qual Joan Amades feu tots els papers de l’auca. El 1919 edità i redactà íntegrament en català:  Catalunya Esperantista en què es pot llegir en la lletra més petita de la capçalera la voluntat d’intencions següent: Periòdic intermitent destinat a la propaganda de l’Esperanto.

Curiosament, mesos després, tornà a imprimir el mateix text de revista però amb un altre títol: La Suna (el sol) el 1920 i, encara, acabà d’estirar una mica més el fil reimprimint-lo en una tercera ocasió amb el nom de: Diari Esperantista el 1921. Queda clar que com a estratègia empresarial intentava economitzar esforços o despeses.  Un darrer exemple; en una altra publicació,  la Fulla Esperantista de l’any 1920, hi fa constar: “Se prega a tot aquell en quals mans vagi a parar una d’aquestes fulles, que un cop llegida, no la destruexi, que la dongui an algún amic al que possiblement podrà interesar-li”.

Amb el pas del temps, el compromís de Joan Amades amb l’Esperanto es va anar diluint. Poc a poc va anar dedicant energies cap altres punts d’interès; però, els coneixements lingüístics adquirits a través de la gramàtica del professor Zamenhof l’acompanyaren per sempre més com es pot entreveure en a la correspondència que hi ha dipositada en el fons documental. A tall de mostra, un exemple: El 1952 rebia de la Biblioteca del Museu Nòrdic d’Estocolm una carta signada pel Sr.  Sam Owen Jansson que se li adreçava en esperanto. I és que ja ho diu la dita: On n’hi ha hagut, sempre en queda.”

Autor: Antoni Serés i Aguilar

Patrimoni.gencat recomana el nostre bloc

La pàgina web de referència sobre el patrimoni cultural català, Patrimoni.gencat, ha incorporat el bloc del Museu al seu espai de blocs culturals recomanats. Per la qualitat de continguts i per l’interès de la temàtica que s’hi mostra, el bloc passa a formar part d’un llistat d’una cinquantena de bitàcoles referènciades al marcador Delicious de l’organització. Sense dubte, es tracta d’un bon pas en la difusió del patrimoni del Museu que ens permetrà arribar a un públic més ampli.

Dia Internacional dels Museus 2012

Com molts d’altres centres del móns, el Museu d’Esperanto de Subirats (MES) també s’afegeix a la celebració del Dia Internacional dels Museus 2012 (18 de maig) #DIM2012. Enguany us oferim la possibilitat de visitar el Museu de manera gratuïta durant els dies 19, 20 i 26 de maig. Us recordem que obrim les nostres sales cada dissabte i diumenge en una visita guiada que s’inicia a les 13h. Per a d’altres horaris de visita, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic: info@museuesperanto.org.

La celebració no es limita a obrir les portes físiques del Museu a tots els interessats sino que es prolongarà i ampliarà participant en diferents activitats en les que les xarxes socials són protagonistes. Per una banda, en els propers dies el Museu aportarà una obra del seu fons al “Museu Ideal de Catalunya”, una proposta de Patrimoni. Gencat que utilitza el suport de la xarxa social Pinterest com a contenidor de les obres més destacades de museus i centres d’arreu de Catalunya. Per una altra banda, participarem en el viquiprojecte “Una joia del Museu 2012”, en el que s’elaborarà una fitxa d’algun element destacat del Museu que s’incorporarà a Viquipèdia.

L’objectiu de totes aquestes accions és apropar el món dels museus als ciutadans i compartir-hi el coneixement i la riquesa patrimonial que custodien. Seguiu de ben a prop tots aquests projectes!

Sant Jordi 2012

Dilluns 23 es celebra una de les festes més singulars del poble català, la Diada de Sant Jordi, completada per la commemoració del Dia del LLibre. Per tant, hom pot dedicar el dia a reivindicar dos valors universals -amor i literatura- i un de ben propi -catalanitat o estimació per la llengua comuna-. Des del Museu d’Esperanto de Subirats (MES), afegim un xic d’universalitat traduïnt-vos la llegenda de Sant Jordi a l’esperanto.

Totes les persones que visitin el Museu durant aquest cap de setmana (21-22 d’abril) i el proper (28 i 29 d’abril) rebran una còpia bilingüe (català/esperanto) de la llegenda, traduïda a tres mans pels nostres col.laboradors Joan Inglada, Javier Guerrero i Karles Berga, de l’AAMES (Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats). Al mateix temps, s’exposaran  volums que contenen alguna versió d’aquesta llegenda o bé fragments inspirats en la figura universal del cavaller que mata el drac.

Us recordem que al Museu  podeu trobar una exposció permanent dedicada a la història de la literatura universal a partir d’aquells autors clàssics que també han estat traduïts a l’esperanto (Shakespeare, Molière, Homer, Cervantes, etc.)

Us deixem amb els dos textos. Es tracta d’una adaptació de la versió recollida per Joan Amades -destacat esperantista- al Costumari Català.

LLegenda de Sant Jordi 

Català-

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l’estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d’una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l’estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l’abominable bèstia se’n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s’oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d’anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se’l mirà i l’advertí:

– Fugiu! fugiu ràpidament d’aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà

– No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d’aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l’horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Esperanto-

Iam, antaŭ tre, tre longe, terura kaj kruelega monstro detruis vilaĝon Montblanc. La monstro scipovis marŝi, flugi kaj naĝi, kaj ĝia fetora elspiro de malproksime venenis la aeron kaj mortigis ĉiujn, kiuj enspiris ĝin.

La monstro pereigis brutarojn kaj homojn, kaj terurego regis en la ĉirkaŭaĵoj. La loĝantaro de Montblanc, maltrankviligita pro la situacio, elpensis ideon por pacigi la drakon: ĉiutage ili oferos al ĝi homon por manĝi. La problemo estis trovi volontulojn, kiuj sin proponu por esti vorotaj de la drako.

Kaj do, post longa diskuto, la vilaĝanoj decidis per loto la personon, kiu finiĝos en la drakan stomakon. Tiel ili faris, tagon post tago, kaj ŝajne la strategio glate funkciis, ĉar la abomeninda drako ĉesis detrui kaj fiagi en la lando.

Sed jen unu tagon, la sorto volis, ke la reĝidino estu manĝota de la drako. La juna princino estis tre simpatia, afabla, bela kaj eleganta. Ŝi estis amata de ĉiuj vilaĝanoj, kaj sekve centoj inter ili sin proponis por anstataŭi ŝin. La koro de la reĝo kunpremiĝis, sed li estis justa kaj severa, kaj diris, ke lia filino valoras kiel iu ajn alia. La hazardo decidis tion kaj ŝi devos iri.

Tiel do, la juna knabino forlasis la kastelon por renkonti la drakon, dum la tuta popolo, malĝoje kaj ektreminte, rigardis kiel la princino eliris al sia sinofero. Tamen, dum la junulino direktis sin al la monstra kuŝejo, aperis juna kavaliro kun brilanta armaĵo, rajdante sur blanka ĉevalo. La junulino rigardis kaj avertis lin:

–Fuĝu! Forrajdu rapide, nobla kavaliro, ĉar se vi restos ĉi tie, la monstro ekvidos kaj voros vin.

La juna kavaliro rigardis la princinon kaj respondis:

–Ne zorgu, junulino. Mi estas ĉi tie ĉar mi venis intence. Mi estas la kavaliro Sankta Georgo kaj venis de tre malproksime por protekti kaj liberigi vin kaj vian popolon el ĉi tiu monstro.

Ĵus li finparolis, subita apero de la drako kaŭzis la teruron de la princino kaj la ĝojon de la kavaliro. Tuj estiĝis mallonga sed feroca batalo ĝis la kavaliro antaŭenpuŝis lian lancon kaj mortigis la drakon. La sango verŝita el la vundo rapide kreskigis rozujon kun la plej ruĝaj rozoj, neniam ajn viditaj de la princino. La kavaliro fortranĉis unu el la rozoj kaj donacis ĝin al ŝi.

L’Agenda de la Terra, ben aviat al Museu.

Imatge de l'Agenda en tres colors (www.verkami.com)

Us fem partíceps d’un projecte engrescador, l’Agenda de la Terra, iniciativa endegada pel dissenyador Jordi Urgell (Cardedeu). A banda de ser una proposta cultural remarcable, l’Agenda inclou la traducció dels seus continguts a l’esperanto, gràcies a la col.laboració d’en Ferrol Macip (Associació Catalana d’Esperanto-KEA)

L’autor proposa una eina de difusió d’iniciatives culturals i socials sostenibles i lligades al marc dels Països Catalans però també de la resta d’Europa. És per això que l’Agenda inclourà cada any una llengua minoritzada; per aquesta primera edició s’ha incorporat l’occità. Es tracta, doncs, d’un projecte amb intenció de continuïtat i que neix amb la voluntat de donar suport al teixit associatiu del territori. Enguany, el 7% dels beneficis de la seva venda aniran a donar suport a la tasca de tres d’aquestes entitats: Amics de la Bressola, Som lo que sembrem, Ciemen.

L’Agenda compta ja amb diferents punts de distribució, als quals en les properes setmanes s’afegirà el Museu d’Esperanto de Subirats (MES). En qüestió d’uns dies, els primers exemplars sortiran d’impremta i ja podran ser adquirits. Mentre espereu, podeu donar un cop d’ull a la gènesi i desenvolupament de la iniciativa a través del seu bloc a Vilaweb o bé, col.laborar activament en el seu finançament mitjançant la plataforma de crowdfunding Verkami.

El Museu, a Ripoll

El passat dissabte, convidats pels amics de l’Associació Cultural Sant Josep de Ripoll, el Museu va participar en un acte de commemoració dels 125 anys del sorgiment de l’esperanto que es celebrà en el marc de la Fira de les 40 hores de la capital del Ripollés. Membres de la família Hernández-Massana es desplaçaren a la ciutat on, a més de parlaments i el visionat d’una gravació feta a Ripoll durant el XVIIè Congrés Català d’Esperanto -conservada al Museu-, es va fer la presentació d’un punt de llibre commemoratiu promogut pels membres de l’Associació Sant Josep.

Tot seguit us adjuntem les referències que feren de l’acte alguns mitjans locals i comarcals: Ripolles Digital, web Ajuntament de Ripoll, El 9 Nou. També podeu consultar la crònica de l’acte present al bloc de l’Associació Sant Josep.

A banda de felicitar a l’organització, us anunciem que ben aviat disposarem d’alguns exemplars d’aquesta edició de punts de llibre tan singular.